Segons el medi on es trobi la font de l’olor, es farà servir tecnologia de nebulització, micronització, polvorització o evaporació.
Un cop els agents actius neutralitzadors entren en contacte amb les molècules causants de les males olors, es produeixen mecanismes d’acció que les converteixen en compostos no volàtils o inodors.
Els compostos d’olor es dissolen en agents actius, reduint-ne la pressió de vapor i l’olor. Els diferents sistemes d’aplicació combinen múltiples mecanismes d’acció. La primera absorció en un dissolvent precedeix una reacció química en fase líquida.
Els compostos volàtils amb mala olor s’adhereixen a la superfície dels nostres agents actius, donant lloc a conglomerats no volàtils i inodors.
Els principis actius reaccionen químicament amb les molècules que provoquen mala olor, transformant-les en molècules inodores o menys volàtils.
El mecanisme de reacció química més comú dels nostres neutralitzadors implica un atac nucleòfil sobre els àtoms de nitrogen i sofre de les molècules d’olor més freqüents, com ara amines, sulfurs o tiols.
Aquestes molècules es troben habitualment en olors de deixalles, peix, aigües residuals, orina i femta. Els neutralitzadors d’olors inicien reaccions químiques amb el grup carbonil dels aldehids, cetones i alguns èsters, com els següents:
Quan tractem amb molècules malodorants amb llindars de percepció molt baixos, com l’indol (1,4 micrograms/m3 d’aire) o fins i tot més baixos, com la metilamina (0,021 micrograms/m3 d’aire), els neutralitzadors sovint són insuficients per reduir la seva concentració per sota dels llindars de percepció. En aquests casos, utilitzem antagonistes específics dels receptors olfactius per a aquestes molècules, que produeixen una anosmia temporal només per aquella olor específica.
Per exemple, en el cas de l’indol, present en les femtes humanes i animals: L’indol activa principalment els receptors olfactius OR1G1, OR52D, OR7A2 i OR1J4. Aquesta combinació és responsable de la seva olor. La molècula 1 antagonitza el receptor OR7A2; la molècula 2 antagonitza el receptor OR1G1, i la molècula 3 antagonitza el receptor OR1J4. Quan barregem molècules d’indol amb les tres molècules de la taula a l’ambient, ja no es percep l’olor de l’indol.