Tecnologia de neutralització d’olors
La neutralització d’olors s’aconsegueix mitjançant la interacció dels agents actius que, en contactar amb les molècules causants de les males olors, redueixen eficaçment la incomoditat olfactiva.
Segons el medi on es trobi la font de l’olor, es farà servir tecnologia de nebulització, micronització, polvorització o evaporació.
Un cop els agents actius neutralitzadors entren en contacte amb les molècules causants de les males olors, es produeixen mecanismes d’acció que les converteixen en compostos no volàtils o inodors.
Funcionament
Diagrama de funcionament dels productes Biopulcher en l’eliminació de males olors.
1. Males olors
2. Aplicació
3. Precipitació
4. Aire net
Els principals mecanismes d’acció són:
Absorció
Els compostos d’olor es dissolen en agents actius, reduint-ne la pressió de vapor i l’olor. Els diferents sistemes d’aplicació combinen múltiples mecanismes d’acció. La primera absorció en un dissolvent precedeix una reacció química en fase líquida.
Absorció
Els compostos volàtils amb mala olor s’adhereixen a la superfície dels nostres agents actius, donant lloc a conglomerats no volàtils i inodors.
Reacció química
Els principis actius reaccionen químicament amb les molècules que provoquen mala olor, transformant-les en molècules inodores o menys volàtils.
Tecnologies de neutralització d’olors
El mecanisme de reacció química més comú dels nostres neutralitzadors implica un atac nucleòfil sobre els àtoms de nitrogen i sofre de les molècules d’olor més freqüents, com ara amines, sulfurs o tiols.
Aquestes molècules es troben habitualment en olors de deixalles, peix, aigües residuals, orina i femta. Els neutralitzadors d’olors inicien reaccions químiques amb el grup carbonil dels aldehids, cetones i alguns èsters, com els següents:
Quan tractem amb molècules malodorants amb llindars de percepció molt baixos, com l’indol (1,4 micrograms/m3 d’aire) o fins i tot més baixos, com la metilamina (0,021 micrograms/m3 d’aire), els neutralitzadors sovint són insuficients per reduir la seva concentració per sota dels llindars de percepció. En aquests casos, utilitzem antagonistes específics dels receptors olfactius per a aquestes molècules, que produeixen una anosmia temporal només per aquella olor específica.
Per exemple, en el cas de l’indol, present en les femtes humanes i animals: L’indol activa principalment els receptors olfactius OR1G1, OR52D, OR7A2 i OR1J4. Aquesta combinació és responsable de la seva olor. La molècula 1 antagonitza el receptor OR7A2; la molècula 2 antagonitza el receptor OR1G1, i la molècula 3 antagonitza el receptor OR1J4. Quan barregem molècules d’indol amb les tres molècules de la taula a l’ambient, ja no es percep l’olor de l’indol.
El que ens fa diferents
A Biopulcher, estem compromesos amb la innovació, desenvolupant contínuament noves fórmules i tecnologies per abordar problemes d’olors
- Treballem estretament amb els nostres clients per entendre les seves necessitats específiques i oferir solucions personalitzades.
- A diferència d’altres empreses, no som distribuïdors; som fabricants compromesos amb el desenvolupament i la formulació dels nostres propis productes.
- Amb un departament de R+D sòlid, podem oferir solucions a mida que s’adapten perfectament a les necessitats de cada client.
- A més, eliminant intermediaris, podem oferir preus més competitius, proporcionant un major valor als nostres clients.
Neutralitzadors d’olors Biopulcher
